Des de 1922

Quatre generacions i una mateixa manera d’entendre la gastronomia tradicional valenciana

PRIMERA GENERACIÓ

– José i Carme –

Casa Carmela va començar sent una barraca que servia de canviador als banyistes ocasionals de la platja de la Malva-rosa de València, allà pels anys vint del segle passat. El meu besavi, José Belenguer, recorria tots els dies d’estiu l’horta de Vera, on vivia la família, per a donar servici als turistes madrilenys que s’acostaven al Mediterrani. Corria l’any 1922 i al negoci li va posar el nom de la seua esposa, la meua besàvia, Carmela.

 

SEGONA GENERACIÓ

– El tio Toni i Lola la rialla

Amb el temps, a més d’oferir refugi als banyistes, a Casa Carmela també se servien menjars i acollien hostes. El tio Toni i Lola la rialla, els meus iaios, els fills dels fundadors, criaven els seus propis animals de granja, en el corral posterior, i se’n portaven les verdures i les fruites de l’horta familiar, la de Vera. Amb estos ingredients i el peix que cada dia duien les barques, la meua iaia feia els guisats del dia per als passejants ocasionals, i sobretot, per a la seua assídua clientela. Entre estos clients fixos estava el propietari de la vila contigua a Casa Carmela, Vicente Blasco Ibáñez.

L’escriptor, polític i periodista valencià va conservar este xalet malgrat les seues llargues estades a l’estranger, i en ell van passar molts dels seus estius la seua primera esposa, María Blasco del Cacho, i els quatre fills que van tindre. El menor, Sigfrid Blasco-Ibáñez Blasco, va jugar durant anys com a company de xamelo del meu iaio en les interminables partides que es muntaven en acabar el dia.

Durant les dècades següents, quan arribava la primavera i el bon temps i, sobretot, a l’estiu amb la Fira de Juliol, el local bollia a les nits fins a altes hores i les safates corrien per la terrassa davant la mar amb els mariscos, els arrossos mariners, la caragolà (guisat aromatitzat de caragols), les ensalades de pimentó i moixama…

Manuel Vicent en el seu Tramvia a la Malvarrosa reflectix així l’ambient d’aquells anys: De vesprada ens vam anar passejant (…) Passant la línia dels xalets al final de la platja estava Casa Carmela al costat d’una vila pompeiana que era de l’escriptor Blasco Ibáñez, encara que estava mitjà abandonada després d’haver sigut confiscada per la Falange i en ella campaven junts els últims fletxes navals i els primers gitanos. Baix el canyís de Casa Carmela, servint-se d’una cadira de boga com a cavallet, Julieta va començar a pintar i junts prenguérem uns caragols de mar i clòtxines.

TERCERA GENERACIÓ

– Lola i Alfonso
Carmen i Jesús –

En els setanta, just quan jo vaig nàixer, ma mare i ma tia, ja casades, van prendre definitivament les regnes del negoci; es va reformar l’establiment; es van construir els paellers a llenya; i Casa Carmela es va especialitzar en arrossos. La paella es feia, igual que hui, una per taula, tantes com grups de comensals, la capa d’arròs molt fina i el socarrat, fumat pel foc de la llenya, al punt.

El local es va anar ampliant, la terrassa es va incorporar al saló, les parets es van recobrir amb ceràmica de Manises típicament valenciana, i es van modernitzar els paellers i la cuina. I jo em vaig incorporar a la plantilla. Així vaig poder amerar-me dels engranatges del negoci i també dels fogons.

QUARTA GENERACIÓ

– Toni Novo –

Amb el nou segle vaig prendre el relleu al capdavant de l’empresa, i des de 2011 la meua obstinació és innovar, buscar nous reptes en l’empresa i, alhora i sobretot, posar en valor la tradició, la meua tradició familiar. Casa Carmela manté la seua cuina centenària, el sabor fumat de les paelles a llenya de la meua besàvia i, en definitiva, el millor de la mar i de l’horta valencians amb un tracte familiar.

La paella continua compartint-se al centre de la taula segons el ritual dels meus ancestres, i a més, amb l’última reforma del local hem incorporat saletes privades on poder gaudir de la proposta culinària tradicional de proximitat en un ambient més íntim, idonis per a dinars familiars o reunions de treball.

El meu repte de cada dia no és només gestionar un vaixell amb 100 anys d’història, amb una capacitat de més 150 comensals, i elaborar unes 25 paelles a llenya en cada servici, a més de dirigir un equip de més de 30 persones; el meu repte és, sobretot, fer-ho sabent que tres generacions de la meua pròpia família m’observen des del passat i m’encoratgen per a aconseguir que quan es dine en Casa Carmela es faça sentir eixe patrimoni i que continue sent una experiència diferent, deliciosa i, si pot ser, única.

On pots trobar-nos

Contacte

ON ESTEM

Carrer d’Isabel de Villena, 155.
46011 València.

CORREU D'INFORMACIÓ

TELÈFONS RESERVES

Tota reserva que no haja sigut confirmada per part del restaurant no tindrà validesa.
(+34) 963 710 073
(+34) 696 017 989

HORARI D'HIVERN

Dimarts a diumenge de 13.00 a 16.00

Dilluns tancat.

Colaboradores: